Avui al matí he entrat a la feina i res, fuck off a tothom, primer de tot a l’encarregat de gestionar el trànsit de l’escola que ha fet un Jim Carrey sortint de casa a El xou de Truman, essent molt explícit a l’hora de mostrar la germanor que provoca repartir fuck offs matiners, que també he regalat, tot sigui dit, quan he deixat el petit al parvulari mentre ballava pels passadissos a ritme de Moulin Rouge tot rimant el fuck off amb paraules amables com kalàixnikov: Que passis un bon dia, guapo, fuck off, petó, fuck off, ens veiem a la tarda, fuck off, recorda preguntar a la professora si han trobat el jersei, fuck off, sí, jo també t’estimo però has d’anar a classe, fuck off, fuck off i sempre fuck off.

Llavors he entrat a la capella per mirar la creu i recordar que mai saps com pots acabar el dia, i res, un altre fuck off perquè el manament deixa clara la conveniència d’alabar la divinitat amb expressions de l’estil, i d’aquesta manera, tenint la benedicció dels de dalt, he entrat a classe de literatura reflexionant sobre la necessitat de ser explícits a l’hora de mostrar amor al proïsme, i per tant, hem aparcat el monòleg final del monstre de Frankenstein per un treball ràpid sobre les connotacions positives del fuck off. Quins conflictes hauríem salvat amb un fuck off a temps? Una pregunta sense resposta que ens hauria de pesar a la consciència d’una societat abnegada amb expressions com solidaritat o fraternitat.

A partir d’aquí, el dia ha anat avançant entre exàmens que els alumnes celebraven amb un fuck off amansit, d’aquells que xiuxiueges per allunyar enveges alienes davant la capacitat de gestionar l’èxit amb alegria continguda, i al migdia, en un moment de pausa, he trucat a la mare que sortia de classes d’anglès per allò d’exercitar la memòria i sentir-se viva mentalment. Facof. Li he fet transcripció fonètica perquè tingui clar el concepte a l’hora de presumir davant la professora dels seus avenços en l’idioma de Paul Gascoigne: Quan tens quaranta anys no hi ha res millor que fer feliç una mare amb els petits detalls. Em sento un bon fill, no us ho negaré. Fuck off Mum.

Finalment, el vespre a casa ha estat una bassa d’oli perquè davant de qualsevol tensió provocada pels deures, el cansament de les extraescolars, i la mateixa dinàmica nociva d’un dia sense pausa, doncs escolta, siguem capaços de parar un moment, mirar-nos els ulls, i regalar-nos un fuck off d’aquells sincers, dels que surten de l’ànima, dels qui es brinden un petit moment d’estricta simpatia perquè ens sentim part d’un projecte comú. Tots sabem que hi ha un fuck off per compromís però n’hi ha de reservats, d’íntima privacitat, dels irreductibles, d’aquells que recites als fills després d’explicar-los el conte de la Caputxeta que degolla el llop i acotxar-los entre llençols nets, d’aquells que reps de la teva parella quan els llums estan apagats i et canta a cau d’orella: Un fuck off que vol dir t’estimo, un fuck off que vol dir per sempre al teu costat, o sigui, un fuck off que et recorda que segueixes sent la persona de la seva vida.

Per això, després d’anys escrivint columnes sense massa interès i robant-vos sense contrapartida aquella estona que bé podríeu dedicar a parlar amb el cambrer solitari o discutir amb el vostre cap, doncs només em queda agrair-vos la paciència infinita per acostar-vos a aquest espai on sabeu que trobareu poca informació i menys criteri; així doncs, amb els meus millors desitjos de qui sent la vostra companyia: Fuck off a tothom.