Crec que ha estat bona. Encara m’estic acostumant a moltes coses, perquè ha estat un gran canvi per a mi. Potser ara estic aterrant, veient què està passant i adaptant-me, però crec que està anant bé.

Sí! El clima és molt càlid, fins ara, que està venint el fred. Però això ja està bé, perquè a vegades a la gespa fa massa calor. Però soc molt afortunada de poder jugar i viure aquí i estic gaudint.

M’agrada molt visitar la muntanya, com Montjuïc. El castell és molt maco, amb bones vistes. Quan els meus amics o la família són aquí, els porto allà.

Visc sola i és part del futbol. A vegades pot ser dur, però m’han visitat moltes vegades. I sí, fem videotrucades o ens enviem missatges.

La setmana després de tornar del mundial. Ho havia de decidir ràpidament perquè no em quedava gaire temps. No volia decidir res abans del mundial perquè em podia distreure massa. Així que quan vaig tornar vaig parlar amb el meu agent i ràpidament vam saber què volia. És el pas que volia fer.

La meva mare.

Perquè la seva manera de jugar i el que han demostrat els últims anys em va impressionar molt. Crec que aquí em desenvoluparé com a millor jugadora. Als partits es millora, però també en els entrenaments. Vull millorar i crec que la millor manera de fer-ho és aquí amb aquestes jugadores increïbles.

Sí, parlo molt amb la Lieke [Martens]. Sempre m’ajuda, és una persona important per a mi. Em dona consells i suggeriments sobre el que ha experimentat. Sempre és fantàstic parlar amb ella.

No [riu]. Va ser increïble. Jugar a Austràlia i Nova Zelanda, a l’altra punta del món, és especial. Ho vam fer bé com a equip, vam perdre contra les campiones. Vaig gaudir-ho molt.

No, estava ocupada adaptant-me, passés el que passés al meu voltant. Potser no era ideal, però quan ets professional intentes treure el millor d’això. Estava més pendent del que pensava l’equip, que era entrenar-se de valent la setmana següent i preparar el partit.

Aitana [somriu]. En el partit del mundial va ser molt difícil aturar-la. Crec que ho vam fer bastant bé. Va ser una pena que no passéssim, és clar.

Em porto bé amb la Bruna, l’Ingrid [Engen] o l’Asisat [Oshoala]. No em porto millor amb una específicament, totes són molt amables amb mi.

Em diu que intenti marcar, que doni impulsos a l’atac i ajudi l’equip. I si jugo d’extrem, em demana que enviï centrades a l’àrea i que sigui perillosa.

He jugat més com a extrem esquerre, per tant podria dir que em sento més còmoda allà. Però estic aquí per descobrir quina és la meva millor posició. El Jonatan ho sap i pensa com jo. Em posi on em posi, jo intentaré fer el que demana. Encara soc bastant jove, és un equip nou i les dinàmiques són diferents.

El nivell és més alt aquí i juguem més partits. Et trobes més oponents i cada setmana és diferent. Són rivals bons, que ens desafien. És cert que tenim grans jugadores al nostre equip i la major part del temps ets el millor equip, i això és nou per a mi, perquè normalment érem al top 3 als Països Baixos i ara som al primer lloc. És la diferència més gran per a mi.

Sí. Sempre intento buscar-ho, és clar, però si puc donar una assistència soc igual de feliç. Em vaig alegrar molt. Tant si és una assistència com un gol, no m’importa.

Són genials. És fantàstic que això passi en el futbol femení. On jo jugava no era normal sentir-los durant tot el partit, i aquí passa. És increïble.

Era al camp. Vam anar amb tot l’equip i va ser brutal veure aquella remuntada. Veure com va canviar per complet el partit després de la segona part. Va ser molt entretingut.

No, no m’ho havia imaginat mai. Tinc vint anys i adonar-me que ara jugo al Barça és una bogeria. Estic molt agraïda. No esperava fer-ho en una edat tan primerenca.

Són bons rivals i hem de donar el millor de nosaltres. Seran partits emocionants.

Sí, i tant. La manera de classificar-se ara per a la Champions és més complicada i aquestes coses poden passar, però va ser una gran sorpresa.

Nosaltres.

Sempre em centro en el partit següent, però al meu cap tinc el somni de guanyar la Champions algun dia, i aquest equip vol tornar a guanyar-la aquest any. Jugarem el primer partit i després ja ho veurem.

Sí, podria fer-ho.

Serà genial jugar davant de tanta gent en un estadi tan bonic. Estic emocionada.

Sé la rivalitat que existeix. Sé què s’ha de fer i què s’espera aquell dia. Segurament estarem més motivades per jugar i guanyar, especialment tenint l’oportunitat de jugar a l’Estadi Olímpic. Contra el Madrid sempre vols guanyar.

És bonic. Sabia que l’estadi portava el seu nom, tenen murals seus aquí. És curiós perquè sembla els Països Baixos i em sento com a casa perquè han adoptat algunes coses d’allà. Ho gaudeixo.

Sí [somriu].

No. Però segurament serà allà on vaig créixer.

No, realment mai he hagut de lluitar contra això. Sempre em van acceptar. Vaig créixer en un poble petit en què tothom es coneix i mai van ser dolents amb mi pel fet de ser una noia. A vegades, si jugava un partit contra nois, primer deien: “Oh, és una noia”, però després començàvem a jugar i era com: “D’acord, sap jugar a futbol.” Llavors no hi havia cap problema. Els demostres que en saps.

Sí. Crec que encara soc jove, però igualment soc un model a seguir i m’ho prenc seriosament. Puc fer feliços els nens i les nenes jugant a futbol i sent amable amb ells. M’agrada fer-ho.

Sí, estaria bé i seria increïble! M’hauria agradat jugar a l’antic Camp Nou, però no va ser possible. Ho estic esperant.

Espero haver encaixat dins l’equip, haver-lo ajudat i haver guanyat molts títols.