Barça

La final, un regal del futbol

El Barça i el Madrid juguen la primera final de copa en vint anys

Dos models de joc antagònics es posen a prova a Mestalla

Els blaugrana, líders del palmarès, tornen a l'escenari del 2009

L'empat de dissabte no farà canviar gens l'aposta de Guardiola

Cinquanta mil aficionats repartits a parts iguals entre el blanc i el blaugrana ompliran avui les grades de Mestalla per seguir el duel entre els dos equips més en forma del futbol europeu; per presenciar com els dos últims Pilota d'Or, Messi i Cristiano, tornen a enfrontar les seves virtuts; per valorar els models futbolístics dels dos entrenadors, Mourinho i Guardiola, que han aixecat les dues últimes Champions –un amb l'Inter, l'altre amb el Barça–, i per veure en acció, dividits en les files dels dos equips, onze integrants d'aquell equip que es va coronar campió del món a Sud-àfrica. És la primera vegada des de la final de copa del 1990, a més, que el Barça i el Madrid es juguen un títol a un sol partit. Un escenari immillorable, doncs, per disfrutar del futbol i de la rivalitat. També per posar a prova, cara a cara, dues maneres d'entendre aquest esport. Per una banda, el Real Madrid de Mourinho, un tècnic que durant els anys al Porto, al Chelsea, a l'Inter i ara al Madrid ha fet de la fortalesa defensiva, de la pressió i del joc directe un senyal d'identitat. Un estil rocós, agressiu com cap altre, que en l'últim clàssic del Bernabéu va aprofundir en les seves essències amb Pepe manant al mig del camp i amb tot el Madrid llançant pilotes a l'esquena de la defensa del Barça. Al davant, una aposta ben diferent, la del futbol de toc, pacient, precís i delicat que Guardiola va recollir dels seus predecessors –Rijkaard, Van Gaal, Cruyff...– i que ha anat farcint de sacrifici i disciplina tàctica. Fins ara, els precedents afavoreixen aclaparadorament Pep, que contra el Madrid ha encadenat cinc victòries i un empat, el del Bernabéu, que també es podria considerar gairebé un triomf si es té en compte que sentenciava la lliga a favor dels blaugrana.

Si en la lliga el Barça pot confiar en el fet que la solidesa del seu joc col·lectiu li aporti la regularitat que no tenen altres equips, en les eliminatòries els detalls sempre són més determinants, i en només 90 minuts, aspectes concrets com ara les jugades a pilota aturada o les individualitats de certs jugadors adquireixen molta més importància que en les competicions llargues. En el cas del Madrid, un equip que defalleix en el joc posicional però que excel·leix en l'estratègia i en les embranzides d'homes com ara Cristiano Ronaldo, Di María i Özil, el perill és clar. El Barça l'intentarà combatre amb la filosofia de sempre. «Jugant, simplement jugant a futbol», repetia ahir Guardiola. El tècnic no canviarà la seva filosofia i tampoc es preveuen gaires variacions respecte a l'onze que va jugar el clàssic de dissabte, excepte un parell de posicions concretes. Al darrere, no ha aclarit si jugarà Puyol, que ahir es va entrenar sense dolor –si no ho fes, Mascherano exerciria de central–, i al davant el dubte és si continuar comptant amb Pedro o donar entrada a Keita –llavors, Iniesta avançaria la posició–. Al Madrid, tampoc s'esperen revolucions. La baixa per sanció d'Albiol donarà entrada a Arbeloa –Ramos ocuparà l'eix de la defensa– i al davant Mourinho haurà de retirar un punta –Benzema o Di María– per fer lloc a Özil. L'aposta per Pepe al mig del camp, en canvi, sembla que es mantindrà, ja que la seva actuació voluntariosa en el duel del Bernabéu ha provocat un esclat d'eufòria en bona part de l'entorn blanc.

Serà el segon d'una sèrie de quatre clàssics que aviat es traslladarà a Europa. Aquest serà l'únic, però, que decidirà un títol en 90 minuts. El Barça, líder del palmarès amb 25 victòries en 34 finals; el Madrid, en un torneig amb cert aire de malastrugança, ja que de les 37 finals disputades només n'ha guanyat 17. Després de mesos de polèmiques, de retrets arbitrals, de declaracions fora de to i de campanyes mediàtiques, el Barça i el Madrid es veuen ara les cares en la final més atractiva. Aquest cop, per fi, amb el futbol com a protagonista.

Resta de convocats

Valdés (p), Maxwell, Milito, Keita, Mascherano, Afellay, Jeffren, Fontàs i Thiago.

Baixes

Bojan (lesionat) i Abidal.

Àrbitre

Undiano Mallenco

(col. navarrès).

Camp

Mestalla (València)

Hora

21.30 h

TV3 i La 1

Resta de convocats

Dudek i Adán (p), Garay, Granero, Kaká,

Adebayor, Higuaín i Benzema.

Baixes

Gago i Lass (lesionats), i Pedro León i Canales (decisió tècnica).

13. José Manuel Pinto
Porter 14 partits i 7 gols encaixats
2. Dani Alves
Lateral dret 44 partits i 4 gols
7. David Villa
Davanter 45 partits i 21 gols
17. Álvaro Arbeloa
Lateral dret 36 partits i 1 gol
1. Iker Casillas
Porter 47 partits i 28 gols encaixats
24. Sami Khedira
Migcampista 39 partits
14. Xabi Alonso
Migcampista 44 partits i 1 gol
3. Pepe
Pivot defensiu 31 partits i 1 gol
12. Marcelo
Lateral esquerre 43 partits i 3 gols
2. Ricardo Carvalho
Central 42 partits i 3 gols
4. Sergio Ramos
Central 40 partits i 2 gols
22. Ángel Di María
Davanter 47 partits i 9 gols
3. Gerard Piqué
Central 44 partits i 3 gols
7. Cristiano Ronaldo
Davanter 46 partits i 41 gols
23. Mesut Özil
Davanter 45 partits i 10 gols
5. Carles Puyol
Central 24 partits i 1 gol
21. Adriano Correia
Lateral dret 29 partits i 1 gol
16. Sergio Busquets
Pivot defensiu 38 partits i 1 gol
8. Andrés Iniesta
Migcampista 45 partits i 8 gols
8. Xavi Hernández
Migcampista 42 partits i 5 gols
17. Pedro Rodríguez
Davanter 46 partits i 20 gols
10. Leo Messi
Davanter 47 partits i 49 gols
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)